Gràcies...
Visc en un conte de fades, on les protagonistes som nosaltres dues... És un conte que va començar amb una mirada encantadora i un t'estimo prohibit... Des de llavors hem escrit vàries pàgines i espero que quedin moltes més, perque la vida al teu costat es veu diferent... Els moments amb tu són únics, són genials, són perfectes... Vull estar amb tu, perque em sento bé, perque saps el que sento i penso i sempre em comprens... Se que diuen que etern no hi ha res, que tot s'acaba, pèro saps que? Sempre m'han agradat els reptes i se que juntes podrem fer realitat milers de fantasies, juntes ho podem fer tot...
L'alegria espera a aquells que ploren, perque aquests són els que realment coneixen el valor de les coses que donen impressions importants a la vida... Continua fluint com quan l'aigua neix de roca viva i mostra la seva esència més natural...
Gràcies per fer que cada dia estigui més contenta d'haver triat emprendre aquest viatge, al teu costat... Gràcies per tots els moments màgics que m'has regalat fins ara... Tot es poc per agrair-te el que fas sentir en el meu interior, això només és un intent de fer-te somriure i espero haver-ho aconseguit...
Se que ja saps l'afecte i amor que et tinc... però una vegada més, he sentit la necessitat de demostrar-t'ho... (Ara ja pots criticar les faltes d'ortografia...)
-TATIMU-
